EXPERTS EN TE | TEA SHOP OF EAST WEST COMPANY

teashop.eu / Món del te

Món del te

El te (THEA SINENSIS o CAMÈLIA SINENSIS)  es una planta de fulla perenne de la família de les Camèlies. Els botànics reconeixen dues varietats molt similars entre si: la Xinesa, la Assa-mica, y la subespècie Cambodjana, totes  elles utilitzades per la producció comercial.

La varietat xinesa de Camèlia Sinensis, por arribar a fer  una alçada  de 3 a 4,5 metres i esta molt estesa a tota la Xina, Tibet i Japó. Tolera temperatures molt baixes, produeix fulles de aproximadament 6 centímetres de llargada i pot viure fins a cent anys.

La Camèlia Assa-mica es més arbre que arbust, i pot arribar a una alçada de 13 metres, amb fulles de 15 centímetres de llargada. Aquesta varietat floreix en climes tropicals i té una vida productiva de uns 40 anys. La subespècie més emprada per la producció d’híbrids (creuaments entre diferents varietats) es la Camèlia Cambodjana (Camèlia Assa-mica subespècie lasiocalix) que també pot créixer fins als 4,5 metres d’alçada.

La Camèlia Sinensis té les fulles de color verd fosc, brillants i coriàcies, amb petites flors blanques de 2 centímetres de diàmetre, de cinc a set pètals, semblants a les flors de gessamí. El fruit que produeix (no s’utilitza per a la producció del te) es similar al de la nou moscada i conté de una a tres llavors.

L’hàbitat ideal per el arbre del te es troba en un clima càlid i humit, amb temperatures dels 10ºC fins els 30ºC i amb alçades que van dels 300m. als 200m. sobre el nivell del mar. Altitud i humitat son les dos variables que determinen el creixement de la planta, amb millors resultats a cotes elevades.

La majoria dels tes més coneguts, son els de creixement en cotes altes com els de Ceilan i els millors Darjeeling de la India, que creixen habitualment en plantacions situades a més de 1200 metres d’altitud.

Camèlia Sinensis

La planta del te en cultiu, se sol podar perquè mantingui la seva forma d’arbust, amb major capacitat de produir sempre noves gemmes.

Des del començament la “poda” s’estudia  per donar a la planta en la seva part més alta, una forma plana: això farà molt més fàcil el creixement de noves gemmes, fet que representa un dels aspectes fonamentals de les diferents recollides.  El te es com un bon vi o un bon oli, es a dir, el gust  i la qualitat del producte fina depèn de molts factors com el clima, el sol, l’altitud, les condicions climatològiques, el mètode de recollida i de manipulació, les barreges, l’embalatge i la conservació.

Els cultius de te sovint s’anomenen jardins, especialment a l’Índia, a les zones de Darjeeling i Assam, on hi ha una diferenciació molt important que determina el valor del te segons el seu jardí d’origen.

Els mil noms del te

Fins arribar a la paraula Tea en anglès, les fulles de te tenien noms molt variats: tcha, cha, tay i tee. El nom anglès no sorgeix del xines Mandarí Tcha, sinó del dialecte de Amoy, te, assimilat en els primers contactes entre els comerciants holandesos i els xinesos al port d’Amoy, a la província de Fujian. Aquell nom va esdevenir thee en holandes, i al haver estat els holandesos els primers en importar te a Europa, va passar a ser tee en alemany.

En les llengües espanyola, italiana, danesa, noruega, sueca i hongaresa s’escriu té, en anglès Tea, en francès thé, en finlandès tee, en letó teja, en coreà ta, en tàmil tey, en cingalès thay i en la llengua científica Thea.

El Mandarí cha es va tornar ch’a en cantonès i va passar al portuguès com a cha (a l’època del comerç portuguès amb la ciutat de Macao, de llengua cantonesa) i després al persa, japonès e hindi, transformant-se a shai en àrab, ja en tibetà, chay en turc i chai en rus.